Una novel·la juvenil com a introducció a la literatura catalana medieval

Darrerament, no he tingut temps de publicar cap entrada nova, però els que seguiu el meu compte de Twitter ja deveu haver-ne endevinat un dels motius. Hem estat gestant un Curs d’expert en literatura catalana (20 crèdits semipresencials) pensat per a professors de secundària de l’especialitat de Llengua Catalana i Literatura que necessiten coneixements de literatura catalana adaptats al currículum d’ensenyament perquè, o bé tenen una formació en un altre àmbit afí o bé voldrien un curs de reciclatge per posar-se al dia de les noves eines i descobertes. També s’adreça a professionals de l’edició o de la gestió cultural que estiguin interessats en aquests continguts. Atès que és un tema estretament lligat al contingut del blog, penso que val la pena fer-me’n ressò.

Un altre motiu és el fet que he topat amb obres que no m’han semblat adequades per a secundària i avui, per fi, escric sobre una novel·la que no s’assembla gens a les que he ressenyat fins ara. En primer lloc, perquè és novetat: es va publicar al maig (em va arribar a través d’un butlletí d’informació de l’editorial Voliana i vaig demanar-la sense compromís, per fer-ne una crítica si pensava que seria útil per als lectors del blog. Vull ser transparent pel que fa al procés). En segon lloc, perquè és una novel·la juvenil, pensada per a alumnes de 3r d’ESO, als quals s’introdueix per primera vegada a la literatura catalana des d’un punt de vista historiogràfic (literatura medieval i moderna). Es tracta d’Hem arribat tard a classed’Ariadna Herrero (Voliana: 2018, 169 pàgines). Tal com explica Vilaweb, la novel·la ja ha superat la prova de les aules. De fet, els alumnes de tercer d’ESO de l’autora van ser-ne els primers lectors i van demostrar que la trama funcionava.

Es tracta d’una novel·la de ciència-ficció d’ambientació històrica: els protagonistes es traslladen a moments clau del passat medieval a través d’una màquina del temps que els permet habitar altres cossos. Mentre preparen un examen de literatura catalana medieval, acaben ajudant a resoldre situacions complicades a Ramon Llull (que, després de la visió de Crist crucificat decideix canviar de vida), Ramon Muntaner (la batalla de Gal·lípoli), Bernat Metge (les conxorxes polítiques que es desencadenen amb la mort de Joan I) i els embolics amorosos i d’honor dels Martorell, amb Ausiàs March. Hi ha aventures, un granet d’història d’amor i claus d’interpretació de les obres literàries molt ben dirigides (la crònica, Lo somni de Metge, “Lleixant a part l’estil dels trobadors” de March i el Tirant lo Blanc), tot narrat amb un ritme trepidant gràcies al fet que s’alternen les veus narratives: els tres adolescents (un noi i dues noies) han viatjat a moments diferents del passat fins que han aconseguit retrobar-se. Això sí, encara els queda un altre repte: convèncer la professora que el que li expliquen no és una excusa per no haver acudit a l’examen sinó que ha succeït de debò. Els registres dels tres protagonistes també estan ben caracteritzats (en canvi, caldria fer un aclariment sobre la llengua dels personatges històrics, marcadament dialectal fins i tot en Ramon Llull i amb trets que pretenen simular un català antic en altres casos).

És una molt bona introducció al context en el qual s’escriuen aquestes grans obres de la literatura medieval, amena i divertida. Això sí, s’hi introdueixen molts de conceptes nous (bodes sordes, almogàvers, falconeria…) que, tot i que en la major part dels casos l’autora glossa dins de la narració, mereixen una explicació detallada a classe, de la mateixa manera que les escenes rellevants en les quals participen els personatges, com ara les visions de Llull, que es poden acompanyar d’escenes de documentals, com els que vaig esmentar a l’entrada anterior o d’imatges com aquesta. Per tant, és aconsellable preparar-ne bé la lectura, marcar cada passatge que mereixi aclariments i cercar materials complementaris. Els capítols (24) són molt breus. Els primers cinc els poden llegir de forma autònoma, que entrin a la història, però seria convenient que es dediqués la classe següent a la lectura conjunta amb les explicacions del professor per facilitar-los la familiarització amb les circumstàncies que s’hi descriuen. També recomanaria escriure a la pissarra una línia del temps on se situés cada veu narrativa, l’època a la qual viatja i els personatges i fets rellevants. Demaneu que la copiïn a mesura que la feu entre tots i així els serà més senzill reprendre el fil de cada història i personatge a cada sessió (que la vagin posant al dia a cada classe). S’ha de tenir en compte que cada capítol salta de veu narrativa i, per tant, de relat i època, de manera que és bo que tinguin una referència sòlida, sobretot si les sessions de lectura són setmanals o tenen una freqüència inferior.

Per experiència amb grups de tercer sé com costa que es deixin arrossegar per la història de la literatura, encara que jo partís de l’avantatge que la literatura catalana medieval és el meu àmbit d’especialitat. Aquesta novel·la proposa un enfocament fresc i rigorós als textos. Aspira a despertar-los la curiositat mitjançant una pinzellada d’escenes novel·lades de les vides (gens avorrides) d’aquests autors, fet que ajuda a trencar tòpics. Darrere hi ha un annex amb propostes didàctiques per a abans i durant la lectura. És una novel·la a la qual cal dedicar temps. No la programaria per al primer trimestre; segurament explicaria abans els trobadors i Llull (l’autor tractat de forma més breu a la novel·la) i aleshores l’empraria d’esquer. També cal advertir que es tracta d’un molt bon material complementari, però que no ha de substituir la lectura de fragments de les obres que s’hi esmenten. Per exemple, poden contrastar fragments de la crònica de Muntaner amb la narració de la batalla per part d’en Marc, un dels protagonistes. O comentar el poema esmentat d’Ausiàs March amb deteniment. Ells mateixos poden buscar-ne informació prèviament. Un bon manual per trobar aquests textos (contextualitzats i amb activitats) és el SOLC 9. Literatura catalana. Història i textos, ed. Carme Arenas, Antònia Carré, Joan Ducròs i Toni Sala, Educaula, 2010.

Tanco l’entrada amb l’anunci d’un recurs nou que acaba d’aparèixer dedicat, precisament, a la divulgació de la literatura medieval. Hi ha una proposta de col·laboració per a l’elaboració de treballs de recerca de Batxillerat aquí.

Espero que aquests materials siguin útils per preparar el curs que ve!

Leave a comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *