Literatura infantil (12 mesos)

Vull fer una entrada juvenil seguida d’una d’infantil i anar fent.

El meu menut ja té 13 mesos i aquesta entrada la dedicaré a presentar-vos les darreres descobertes literàries que ens han captivat. Recordeu que ja he escrit un parell d’entrades abans amb contes per a nadons, on hi trobareu recomanacions que segueixen sent fantàstiques per a l’any. També vull aclarir que tots els nadons tenen ritmes de desenvolupament diferents: n’hi ha que en aquesta edat (quan ja hauria de començar a parlar de xiquet) ja fa mesos que caminen. Mon fill està més interessat en la motricitat fina, les paraules, els contes… així que, quan als deu mesos vaig veure que ja pronunciava unes quantes paraules, com arbre, aigua, feia brm brm pels vehicles i aviat ha dit el so de tots els animals i altres conceptes, vaig començar a buscar llibres que em pogués explicar ell, en què hi hagués objectes quotidians que reconegués. A més, els contes-joc que promouen la interacció han seguit sent una bona tria.

Ja sabeu que som usuaris de la biblioteca de davant de casa i he de dir que em costa trobar contes per a aquesta edat, però més que l’edat es tracta d’encertar què li interessa i aquests són els nostres encerts:

  1. Mix Max d’animals d’Annette Tamarkin (Combel): un conte de cartró de format gran, un animal acolorit per pàgina i solapes. Un èxit assegurat per jugar-hi sense parar. (Compte que és fràgil).
  2. Descobreixo la ciutat, de Pelissier i Hinder (AnimaLlibres). Conte amb solapes. Darrere de la solapa hi descobriran altres paisatges quotidians. A ell li agrada enretirar-les però també senyalar-me i anomenar tot el que reconeix: una pilota, un globus, un ocell, una bicicleta, un barret. Excel·lent per aprendre vocabulari nou, però ens va costat una mica més entrar-hi que l’anterior.
  3. Dos de la col·lecció AMB EL DIT, DIT, DIT de l’Editorial Cruïlla que són un gran encert: Ens movem, d’Elisa Gehin i Aprenem paraules de Xavier Deneux. Són contes que juguen amb el tacte i tenen il·lustracions grans i colors vius. Vam començar pel dels vehicles que hi té una vertadera fal·lera.
  4. Els colors de Marion Billet (Estrella Polar). Llibre amb sons, interactiu. Ja us he parlat d’aquest tipus de llibres en entrades anteriors.
  5. Les meves primeres paraules. Aprenc a parlar. Imatges de roba, mascotes, la granja, vehicles (sí), la platja i altres làmines. Molt ric en vocabulari bàsic. A ell li crida molt l’atenció i em pregunta cada objecte com es diu.
  6. Ja us vaig parlar d’aquesta col·lecció (El calaix de contes) de Combel en relleu amb Els tres porquets. La recomanen a partir de 3 anys i nosaltres, que ja la tenim sencera, recomanem per als més menuts aquest i La Caputxeta vermella i El gat amb botes. La Caputxeta ja dona molt de joc en aquesta edat perquè reconeixen les parts del cos i a ell li encanta quan el llop se la menja sencera. El gat amb botes també té prou acció: la caça del conill (escenificada al principi amb un conill de peluix, que jo faig molta comèdia amb els contes si tenen fil argumental), el marquès que neda al llac envoltat d’arbres (li senyalo cada paraula que sap dir), el carruatge i, sobretot, l’ogre que es transforma. També li agrada tocar el relleu de les pàgines. De cartró.
  7. I, finalment, si l’altre dia em vaig centrar en llibres de batalla, que els atreuen l’atenció ara però que no consideraríem joies literàries, avui us presento dues preciositats per anar fent biblioteca personal (aquests no heu de tenir pressa per comprar-los perquè no són per a nadons, però nosaltres ja els llegim). El primer és Et regalo el món d’Stacey McCleary i Carmen Saldaña, un àmbum il·lustrat d’Estrella Polar en què regales i ensenyes el món al nadó que acaba de nàixer.
  8. El segon (ara amb pel·lícula i un curt en anglès a la xarxa) és Anem a caçar un ós, d’Hellen Oxembury a Ekaré a partir d’una cançó popular anglesa. Aquest, que potser encara és el més difícil de contar tot i que l’editorial el recomana de 0 a 6 anys, el conto recordant en tot moment que és, efectivament, un conte basat amb una cançó: els ritmes són els meus aliats. Combina una doble pàgina en blanc i negre (ell hi busca el gos i jo dic una part de la rima amb cantarella i la vaig repetint) amb una pàgina doble amb colors i onomatopeies que et permeten marcar un ritme i cantar-ne les síl·labes com si fos una cançó. Ell balla. I al final ens amaguem davall d’una manteta com els protagonistes, després d’haver fet el joc de persecució.
  9. Què li agrada al Pep? de Yayo Kawamura, de la col·lecció “El Pep i la Mila” (Cruïlla) el vaig triar perquè hi havia objectes del nostre entorn que criden l’atenció del meu fill: arbres, povals, un ou ferrat, una paella, una bicicleta… Il·lustracions ben delimitades, de cartró i de format petit. En tenen de la mateixa col·lecció amb pestanyes, però aquest va ser el primer que vaig usar per a vocabulari.

Imatge de l’editorial Ekaré.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *