Més enllà del somni, de Shaudin Melgar-Foraster

Finalment, avui us porto una proposta de lectura per a 2n d’ESO! Recordo que en una de les reunions de la secció de Llengua Catalana i Literatura d’un dels instituts en els quals vaig ser substituta, la professora que em feia de tutora, quan havíem de proposar lectures per al curs encabat, va dir que potser ja n’hi havia prou, d’obres tristes, de guerres i de morts, per als alumnes d’ESO. Ens va costar molt proposar lectures fresques, que no es repetissin d’institut en institut. La novel·la que us proposo en aquesta entrada, Més enllà del somni, de Shaudin Melgar-Foraster, es va publicar a Edicions del Bullent l’any 2008 i és una novel·la fantàstica en català. De fet, forma part d’una saga, de manera que si els alumnes s’hi entusiasmen, poden continuar amb Perduts a l’altre món ells totsols. (En trobareu ressenyes al blog de l’autora, pestanya “Interferència“). I, si bé és el nostre Harry Potter català, si em vaig decidir a escriure’n una recomanació va ser precisament perquè vaig llegir al blog de l’autora (a qui segueixo a les xarxes socials) que l’editorial no té intenció de publicar les darreres novel·les de la saga si a hores d’ara no hi ha més instituts que la compren. La dictadura de la novetat.

Més enllà del somni també és una novel·la d’aventures en què les dues protagonistes, de 12 i 13 anys, han de resoldre un misteri: qui és el bruixot que va aparèixer a l’escola de l’Anna i què té a veure amb el somni que va tenir. Les connexions entre els dos mons se succeeixen i coneixereu personatges entranyables com en Tam, el xiquet immigrant de Rocdur (el regne malvat), coprotagonista de la història. Però, per damunt de tot, aquesta novel·la és un cant d’amor a la paraula, oral i escrita, a la literatura: en Tam és el preferit del Cap de l’exèrcit i l’únic potià amb certs privilegis perquè és un gran narrador (un bon moment per introduir Xahrad, explicat a Una mà de contes) i les històries són l’única manera de relaxar el Cap, que pateix insomni; el Gran Viatger va ser el responsable, fa anys, que gairebé tothom a l’altre món parli la mateixa llengua, el català, que n’és la llengua franca. La raó és que el viatger, poliglot, contava les històries amb molta més gràcia si ho feia en la seua llengua i així va ser com tothom es va afanyar a aprendre-la, a qualsevol territori, per escoltar-ne els contes. La importància de les cròniques i de les llegendes també hi és palesa. De fet, a partir de la novel·la podeu introduir la literatura fantàstica (i distingir-la de les obres de ciència-ficció com Zona prohibida de David Cirici –l’extensió és similiar, 288 pàgines Més enllà del somni— o Cròniques marcianes), però també la literatura en primera persona (el diari) i les llegendes. La novel·la permet tractar tots aquests temes: feu que els alumnes busquin llegendes catalanes i/o del seu lloc d’origen i que les contin als companys i que escriguin un diari durant una setmana (de somnis o de realitats). El diari que sigui una font de creativitat en tots els sentits, de llibertat, de retalls (scrapbook) i no una redacció avorrida de classe. A més, podeu aprofitar l’anunci de diari de la p. 271 per fer-los-en redactar un (concisió, capacitat de síntesi). Un altre aspecte literari que podeu tractar a classe són les figures retòriques (comparacions, sobretot) i les diferències entre sentit literal i figurat (què vol dir, fer olor de sol, per a l’Anna?, p. 281).

Com sempre, en lloc d’entretenir-me amb la sinopsi, que podeu trobar fàcilment, plantejo activitats per a l’aula. En aquest cas, Més enllà del somni permet tractar molts temes de ciències socials i naturals, portar retalls de notícies i, especialment, gràfics que hagin d’interpretar i que convidin al debat:

a) amb la presentació del Tam i els potians, podeu introduir els fenòmens migratoris i la cerca de mà d’obra barata (un tema que es recupera amb l’aparició d’un personatge al món de l’Anna i l’Alison, el nostre, al final de la novel·la), l’exili (i no deixa de ser també d’actualitat, però potser també es poden demanar materials al Museu Memorial de l’Exili),

b) el canvi climàtic i la sobreexplotació dels recursos naturals (amb la desertització de Pot) i altres desastres mediambientals (es pot enllaçar amb temes actuals com els incendis a Austràlia). El fet que Greta Thunberg sigui una adolescent i la popularitat dels Fridays For Future arreu del món són un element a favor a l’hora de parlar-ne amb els estudiants. Llegiu aquest article que hi va dedicar l’escriptora Tina Vallès,

c) el feminisme (també en termes històrics, però que mirin al seu voltant, a la política, gràfics amb diferències de sou, el sostre de vidre) a partir de les societats matriarcals que predominen a l’altre món (a Mai, a Fosca, abans a Pot) i la reacció que té el Secretari del Senyor de Rocdur davant de la consellera de Fosca,

d) la guerra: una reflexió sobre els conflictes bèl·lics que es pot plantejar a partir de la Cançó del soldadet de Manel, que apel·la a la humanitat dels soldats, com els jovenets que lluiten a la novel·la i que es pot completar amb notícies de la premsa,

e) les formes de govern, i hi incloc: democràcia, dictadura, monarquies, repúbliques, conquestes i colònies, esclavitud (el llibre lliga amb totes aquestes paraules clau i també la situació política que viu Catalunya encara ara),

e) la idea de veure només una part de la realitat la podeu enllaçar amb el mite de la cova de Plató i la pel·lícula El show de Truman. Així mateix, el concepte de “món conegut” és adequat per parlar de com ha canviat la visió que els europeus tenim del món al llarg dels anys i es poden comparar mapes de diferents èpoques (el de les protagonistes és tan imprecís que en lloc d’anar a Maiera fan cap a Gelgel),

f) l’amistat: i segur que podeu recuperar algun conflicte al qual no s’ha pogut dedicar prou temps a tutoria.

Una novel·la perquè els alumnes reflexionin sobre la societat en què viuen i el món en què els agradaria viure (perquè ajudin a construir-lo).

Altres activitats:

Les protagonistes del nostre món, Anna i Alison, viuen al Canadà i la novel·la comença en ple hivern. Aprofiteu perquè s’informin sobre el país: geografia, política, funcionament, llengües i organitzin una ruta turística de 7-10 dies per a un viatge: temperatura i recomanacions segons l’època de l’any, horari de sortida del vol de Barcelona i arribada a Toronto, que calculin les hores de diferència, que mirin un mapa i situïn a Googlemaps les parades que faran i què visitaran, costums que hagin de tenir en compte, festes d’interès, llengües a cada zona.

En efecte, un altre dels grans temes del llibre és la diversitat lingüística. És molt adequat perquè aprofiteu per fer una introducció a la sociolingüística, ja que hi apareixen conceptes com llengua franca, l’acció té lloc al Canadà anglòfon i a Catalunya (i a la p. 258 s’hi esmenten els territoris de parla catalana i es pot parlar del català com a llengua mitjana, del concepte llengua minoritzada, dels lectorats de català al món –ajuda a guanyar autoestima lingüística—). Sobre la diversitat lingüística, el grup GELA té una exposició que es pot demanar per als instituts sobre les 300 llengües que es parlen a Catalunya. Segur que al vostre institut/la vostra classe també podeu enquestar alumnes que parlen altres llengües i fer-ne una presentació.

Es pot treballar la descripció amb un animal fantàstic que s’inventin ells o un món no conegut (com seria?). Després, podeu consultar en un bestiari d’animals fantàstics si ja existeix. De la mateixa manera, treballeu les bruixes a l’imaginari literari, però relacioneu-ho amb la història i el que en sabem. Podeu fer el mateix amb els pirates. Que busquin dracs en llegendes i altres novel·les, la literatura porta a la literatura (i, de fet, ho teniu fàcil per relacionar la sala dels espills de la novel·la amb la de Harry Potter). Llegiu a classe un fragment de l’Illa del tresor.

De teca per treballar a classe, n’hi ha, però el més important és que la novel·la els enganxi a la lectura, que els obri a altres mons literaris, fomenti la imaginació i els deixi amb ganes de llegir-ne més. Tot això, amb un vocabulari ric.

(Imatge extreta de GoodReads).

3 Comments

  1. Pingback: Pujada d’ànims | Shaudin Melgar-Foraster

  2. Josep Maria Febrer 2, 2020 at 07:30

    Hola Gemma, soc amic de la Shaudin Melgar des de la infantesa i m’agrada molt que li hagis fet aquest comentari sobre la seva novel·la. Li treus , a demés, molt de suc per treballar amb els joves.
    Gràcies, Josep Maria.

Respon a Josep Maria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *