Literatura infantil (5-10 mesos)

Abans que res, us aviso que tinc prevista una ressenya d’una novel·la juvenil fantàstica catalana per a la propera entrada: Més enllà del somni, de Shaudin Melgar-Foraster, publicada per Edicions del Bullent l’any 2008. Ja serà al 2020, però; un any en el qual em proposo dedicar més temps a la literatura juvenil als centres de secundària.

De moment, espero que l’apunt d’avui encara arribi a temps per a les cartes de Reis que es lliurin als patges aquesta setmana. Com sempre, per a la literatura infantil em baso en l’experiència pròpia amb el meu fill, que ara té onze mesos. Des dels cinc/sis mesos que hi ha hagut un gran canvi i les lectures que l’entusiasmen són les que permeten que ell hi participi: llibres amb solapes, relleus, pestanyes (pop up, vaja), sons o frases/veus/cançons que ell ja reconeix. Sovint li deixo triar llibre i és ell qui me’n demana (cap al novè mes em feina buidar els prestatges perquè volia un conte rere l’altre, però darrerament s’estima més explorar la casa (i buidar-me la lleixa inferior de l’estudi de llibres meus). Sempre respecto els seus temps i el convido a mirar llibres, sol o amb mi, si en té ganes. També m’ha sobtat molt comprovar que recorda el desenllaç dels contes: a Deu ditets de Kalandraka fa estimades perquè sap que s’acaba així, a Violí de la col·lecció “Del bressol a la lluna” de la mateixa editorial aplaudeix perquè hi ha una pàgina en què es pica de mans.

A continuació, us proposo uns quants llibres que recomanaria per a aquesta edat. No repeteixo els de l’entrada anterior, però L’erugueta goluda d’Eric Carle (Kókinos) o On és el meu peluix? (Estrella Polar) per exemple, compleixen les característiques que deia.

  1. On és la senyora gallina? d’Ingela P. Arrhenius (Estrella Polar). És similar al conte On és el meu peluix, però més senzill: sense sons d’animals i menys treballat. L’avantatge? Les solapes són de roba i hi ha un espill a la darrera pàgina, en què el conte pregunta al lector on és ell (destapa la solapa d’una casa i apareix l’espill). El vaig comprar (a l’Esclat) a l’estiu perquè el primer conte ja el teníem apedaçat amb cinta adhesiva i les solapes de roba no es trenquen. Els fem servir els dos.
  2. El petit llibre dels bombers, de Nathalie Choux (Estrella Polar). Amb pestanyes, escales que pugen, camions de bombers que surten i els efectes sonors els hi poses tu.
  3. Petit o gran?, d’Hervé Tullet (Patio). Va ser el primer llibre que li vaig comprar i no havia tingut èxit fins ara. És de cartró i els fulls comencen amb un format menut que cada vegada augmenta més, com el peix, que es va fent gros. Li encanta passar-ne les pàgines, que gairebé giren soles. Ell sol ja fa “ah” quan el peix obre la boca, només li faltaria fer el “nyam” quan menja.
  4. Números i emocions, de Sandra Alonso i Alicia Teba (Edicions del Pirata). No us penseu que m’he tornat boja, ni li ensenyo números (que tenen relleu) ni emocions, però cada número està associat a una emoció amb acció, de manera que quan al número 8 el xiquet està nerviós, s’estira els cabells i jo l’imito; quan la xiqueta està orgullosa xoca la mà i nosaltres fem el mateix mentre dic “xoca-la, xoca-la, xoca-la” i es fa un fart de riure. No el vaig trobar, però tinc pendent Bona nit de la mateixa editorial i per a més menuts, amb llumeta.
  5. Bon dia de Meritxell Martí Orriols i de Xavier Salomó Fisa (Combel). Llibre amb pestanyes. També té la versió de bona nit. (Per cert, també li va agradar força Bon dia, una cançó contada d’Els Pets, de l’editorial Nanit, però és per a més grans. Feu-hi un cop d’ull).
  6. Dorms, Miffy?, de Dick Brunna (Parramon). Un conte de pestanyes amb contrastos, la Miffy abrigada, la Miffy amb vestit de bany; la Miffy que s’ensabona, la Miffy que s’esbandeix.
  7. És un jardí… d’Hèctor Dexet (Patio). El vam agafar de la biblioteca i ens ha donat molt de joc. Transparències, formes que es converteixen en altres figures, animalets, colors vius i temes quotidians.
  8. Com sempre, a casa rescatem llibres de quan jo era menuda. Una col·lecció que ens va molt bé (i que és a partir de 6 anys) és “El món meravellós” de l’Editorial Cruïlla. Per als amants de les ciències naturals. Té transparències, en un costat la gallina cova els ous i a l’altre veus els ous per dins, per exemple, o en una cara tens la marieta des de dalt i a l’altra la marieta des de sota (les potes). Al meu fill li encanta fer anar endavant i endarrere les pàgines de transparències. Diria que ja no es pot trobar si l’heu de comprar (també m’ha passat amb el conill d’Opal Dunn il·lustrat per Richard Morris a Ediciones B).
  9. Recomanació per a pares: Llegim? Com fer lectors entusiastes, de Joan Portell i Rifà, amb recomanacions de llibres per fer una biblioteca infantil personal i molts consells per als pares (i molt de sentit comú). És una bona guia.

Finalment, les meues recomanacions de contes de Nadal. N’hem agafat bastants de la biblioteca, però els que trobo més adequats per a la seua edat, en format menut i de cartolina són sobre tradicions catalanes:

  • Caga, tió! de Javier Andrada (Barcanova) i
  • El meu primer llibre del caganer, amb il·lustracions de Beatriz Menéndez, idea d’Ara llibres (Grup 62).

I encara hi podríem afegir: El tió de Nadal d’Elena Ferro, il·lustrat per Subi (Baula).

De totes maneres, els contes seleccionats no parlen directament de Nadal, de què celebrem a Nadal, i ho he trobat a faltar sobretot al conte del caganer, perquè els pastorets on van? Qui van a adorar? Què anuncia la llum o l’estel? He trobat forçat no esmentar-ho i ho he hagut d’afegir a la història. Valoro que les tradicions (creients o no) se sàpiga per què les fem i què celebrem o no hi veig el sentit. És part de la nostra cultura i penso que l’hem de transmetre. Afortunadament, encara conservo la col·lecció “La Formiga Sàvia” de l’Editorial Casals, en què a l’hivern Any de neu i Ping i Cling i el fanalet ens han anat molt bé. El darrer se centra en l’estel fugaç i esmenta el naixement de Jesús.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *