Glopades de riu i l’adolescència

Fitxa:

Títol: Glopades de riu

Autor: Gemma Pellissa Prades

Editorial: Voliana Edicions

Any: 2015, 2a edició 2018 amb pròleg de Mònica Miró

He anat endarrerint el moment d’escriure aquesta entrada perquè Glopades de riu l’he escrit jo, és el meu llibre de contes. Si heu fet un cop d’ull a la pàgina principal del web deveu haver vist que podeu descarregar-ne un dossier de presentació i consultar la ruta literària que es va dur a terme a Tivenys, el poble del Baix Ebre en el qual s’inspira l’ambientació dels relats. Per tant, no en puc fer una ressenya, però a l’enllaç hi trobareu una selecció d’opinions de la crítica.

Així, què pretenc aportar mitjançant aquest escrit? Des que Glopades de riu es va publicar l’any 2015 han estat molts els coneguts, professors de secundària, que m’han demanat que fes una selecció de contes per poder-los treballar a 4t d’ESO. El fet que la primera meitat de l’obra, que consta de vint-i-un relats, estigui protagonitzada per xiquets o adolescents fa que, d’una banda, es creï empatia amb el lector de quinze o setze anys. D’altra banda, s’hi tracten temes que seria convenient comentar a classe amb l’acompanyament del professor, ja sigui a Llengua Catalana i Literatura o a tutoria. És una manera més de prevenir situacions que afecten especialment els adolescents i de donar-los eines per combatre-les. Aquest és el criteri principal que he tingut en compte a l’hora de fer la tria dels contes. Recomanaria que els professors proposessin la lectura conjunta dels contes triats a classe, atès que l’extensió ho permet, mentre que deixaria la resta de relats per si l’interès per la lectura va més enllà i l’alumne vol continuar pel seu compte. A vegades he vist reticència a només “aprofitar” una part del llibre si ja s’ha fet comprar, però sovint no llegim de dalt a baix una revista ni fem completar quadernets o llibres de text sencers.

Finalment, voldria deixar clar que quan vaig escriure Glopades de riu no tenia en ment un lector de cap edat concreta, de manera que no el vaig escriure com una novel·la juvenil, com és el cas de la major part d’obres de les quals parlo en aquest espai. Però fa uns dies vaig completar un escrit que m’havien encarregat en defensa del conte en el qual reflexiono sobre la manca de reconeixement del gènere més enllà del “conte infantil”. Tant per Sant Jordi com en fires de llibres, no són poques les ocasions en què algú et demana què escrius i, quan li contestes que es tracta d’un llibre de contes, et diuen que ja els n’ha passat l’edat. Precisament és en l’ensenyament secundari que s’ofereix un marc de referències culturals compartides als alumnes, sobretot pensant en aquells que no continuaran els estudis. És fonamental, en conseqüència, que si volem fomentar el gust per la lectura partim d’un coneixement dels gèneres literaris, que juntament amb la novel·la sàpiguen que poden llegir un poemari, un assaig o un llibre de contes i gaudir-ne. Recordo que una vegada un professor amic meu em va explicar que havien comentat a classe contes de Monzó i els alumnes havien descobert les tècniques i subtileses del relat. No el reivindicaré com el gènere del s. XXI a causa de la brevetat, però sí que és una oportunitat perquè els alumnes practiquin l’escriptura creativa (ja us vaig contar que el taller de contes per Sant Jordi solia ser una bona idea per a grups de 1r a 4t d’ESO) i coneguin Calders i Rodoreda.

La lectura d’un llibre de contes hauria de permetre la introducció d’aquest gènere a classe i dels autors catalans i estrangers que l’han conreat. Es pot aprofitar per copiar microcontes a la pissarra i per convidar-los a escriure’n un i a compartir-lo amb els companys. Se’n poden analitzar les tècniques narratives (els narradors, el punt de vista, el temps i l’espai, les descripcions i el diàleg, el final, l’el·lipsi, la tria del títol, la cohesió del recull). Però també se n’hauria de comentar el contingut i els sentiments que els han generat.

La meua tria. Els esmento per ordre d’aparició. Cal notar que al recull hi ha una progressió de l’edat dels personatges, de manera que els alumnes de 4t d’ESO esdevenen, en certa manera, els germans grans i experimentats dels personatges fins al conte “El campanar”, en què la protagonista té la mateixa edat que ells. S’alternen protagonistes femenins i masculins al llarg del recull (m’han fet notar que el nombre és exacte).

  1. “El cocodril”. El trobareu narrat per dobladors professionals al web d’EnVeuAlta. Vaig improvisar-ne una classe a tercer d’ESO i val la pena comptar amb el text perquè puguin llegir-lo i aclarir els dubtes de vocabulari que puguin tenir. Els vaig convidar a explicar-me el final i a partir d’aquí van escriure un microconte (com el del dinosaure de Monterroso) amb un animal com a protagonista. Atès que un dels temes conductors de Glopades de riu és la diferència, aquest conte explora la discriminació. Les imatges del gitano com “l’altre” són molt visuals. També s’hi veuen les diferències entre persones amb més o menys recursos econòmics, com el protagonista i versa sobre el sentiment de culpa. El final impactant fa que els alumnes s’adonin que no se’ls tracta com a infants sinó que l’autor se’ls adreça de tu a tu, encara que el protagonista sigui un xiquet més jove que ells.
  2. La felicitat d’una mare“. Un altre tema d’actualitat que podeu llegir a l’enllaç (el vaig cedir a la revista Catorze com a primícia de la publicació del llibre). L’anorèxia i la pressió social per encaixar en certs cànons de bellesa des d’un punt de vista gens habitual.
  3. “La cerca del tresor”. Un cop més, la discriminació per motiu d’origen (un immigrant, el xiquet protagonista) i la voluntat del personatge principal d’encaixar amb els companys de classe. Les situacions de l’aula i del pati són fàcilment reconeixibles pels joves lectors.
  4. “L’expulsió del paradís”. La descoberta de la sexualitat, la curiositat pel cos de l’altre.
  5. “Ella”. La descoberta de la identitat sexual. La noia adolescent s’adona que al cosí li agradaria vestir-se com ella.
  6. “Fer-se gran”. No estic segura de si aquest conte funcionaria bé en general en una classe de 4t d’ESO, potser perquè els fets narrats (dels 10-12 anys, el moment en què van deixar de jugar amb nines) són massa propers i no hi donen importància. Descriu la relació entre dues germanes en el moment en què una d’elles es fa gran. De totes maneres, pot promoure la reflexió, sobretot si es tenen germans més menuts, encara que no es vulgui compartir amb els companys.
  7. La barqueta de canya”. Aquest conte el vaig publicar a Núvol per primera vegada. Penso que el tema de l’assetjament escolar, sobre el qual trobareu vídeos a Catorze per treballar-lo a classe, s’ha de comentar a classe i prevenir abans que ocorri. Em vaig trobar en una situació així amb un grup de primer d’ESO (el conte no seria adequat per a aquesta edat, encara) i un cop s’ha desencadenat aturar-la és encara més difícil, però el primer pas és reconèixer-la. Especialment, penso que és rellevant tenir en compte la dinàmica de grup. Normalment ens centrem en qui ataca, pels greuges que sigui/per les mancances que vegi en les circumstàncies pròpies, el seu company, vulnerable. Però els companys que fan de còmplices, que s’arronsen davant de la figura dominant hi tenen un paper decisiu. Aquest conte està focalitzat en una de les noies que s’ha vist arrossegada a fer el buit a l’assetjada.
  8. “Palometa de riu”. La discriminació (en aquest cas a la filla d’una mare soltera).
  9. “El campanar”. L’assetjament sexual (subtil: carícies) a una adolescent. Potser us sorprendrà, però quan el vaig publicar em van preguntar si realment no era una percepció de la jove protagonista, aquest assetjament, si ella no ho desitjava, perquè mai no diu que no. Un tema de molta actualitat, malauradament.
  10. “Ondina”. Discriminació per una discapacitat física, literatura fantàstica i la llegenda de les dones d’aigua.
  11. “El calendari”. La vellesa i la pèrdua de la memòria protagonitzades per una àvia i el seu net.

Quan tenia aquesta edat m’interessaven molt les novel·les que tenien implicacions socials, que em permetien reflexionar sobre el món en el qual vivim i que devien contribuir a que me n’acabés de formar una opinió pròpia i identifiqués certs valors com a meus. Espero que la tria us sigui útil, confio que durant l’agost tingui temps de llegir de valent i de fer selecció d’obres que valgui la pena tractar a secundària (tot i que ara també llegeixo sobre maternitat i puericultura, així que no descarto que d’aquí un temps hi hagi una secció de literatura infantil al blog) i us recordo que, si esteu interessats que vingui al vostre centre com a autora, em podeu escriure. Ah! I si podeu, aprofiteu-ho per tractar la riquesa lingüística de la llengua catalana.

Bon estiu!

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *