Zerafina, de Mercè Rodoreda

La lectura que us proposo avui és d’un conte de Mercè Rodoreda que avui dia funciona a tots els cursos d’ESO i que permet tractar temes que normalment són difícils de treballar a Llengua Catalana i Literatura. A més, aquest cop, amb molt de sentit de l’humor. S’ha d’adaptar al curs, però jo he dut a terme l’activitat a 1r d’ESO (en un institut que funcionava generalment per projectes i que mirava de prescindir del llibre de text si no era necessari) i a 3r d’ESO (en motiu dels tallers de Sant Jordi d’un altre institut) amb molt d’èxit. El relat és la “Zerafina”, de Mercè Rodoreda, que forma part del recull La meva Cristina i altres contes. En trobareu una versió en pdf aquí del web del TNC. (També en podeu fer una tria si trobeu que és massa llarg). I aquí hi ha un enllaç a la versió recitada, tot i que jo no la vaig utilitzar: http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/nom-programa/Marta-Romagosa-llegeix-Zerafina-de-Merce-Rodoreda/audio/720053/.

Tal com vaig plantejar jo l’activitat vam partir del text, sense cap introducció prèvia a l’autora. Als més menuts se’ls pot fer cinc cèntims de l’argument abans de començar la lectura: “llegireu què li va passar a la noia del conte el primer dia de feina”. Vaig repartir-los el text als alumnes (per parelles o de forma individual) i els vaig deixar una estona per llegir-lo. No van trigar gens a comentar que estava mal escrit i, simplement, els vaig dir que prenguessin nota de tot allò que els sorprengués i de les paraules que desconeixien, que comentaríem (minyona, papissota…). Als de 1r d’ESO els anava donant informació (breu) a mesura que avançaven en la lectura en veu baixa.

Quan acaben, es tria algú amb certa gràcia per llegir-ne un fragment en veu alta. Xalen de valent. Aleshores parlem de fonètica, de sons que són difícils de pronunciar, especialment si el català no és la teua primera llengua. Surten els esses sonores, però també el ieisme (a 3r d’ESO en vaig descobrir uns quants, que van esforçar-se a articular bé el so fins a final de curs), les erres, la ge… Ho vaig anotant a la pissarra i aprofito perquè vegin per primera vegada la representació fonètica dels sons en l’alfabet fonètic internacional. Com que els fa gràcia, acabes escrivint altres paraules, només perquè els soni. Pel que fa a la forma, els pregunto per què pensen que l’autora ha volgut representar així un tret de la parla de la protagonista. També els faig notar que s’expressa en primera persona, però que en cap moment no sentim contestar la senyora. Els parlo del narrador en primera persona i del monòleg.

El segon pas és posar en comú la lectura: què n’han entès, què els ha sorprès i que s’assabentin de què explica l’autora. Aleshores els demano que facin una redacció en forma de monòleg: els de primer cicle d’ESO s’han d’imaginar que expliquen el primer dia en un institut nou, en què tot els surt malament i ho han d’escriure reflectint un defecte de la parla. N’han de triar un dels que hem enumerat a la pissarra; els de segon cicle d’ESO han d’escriure una entrevista de feina desastrosa, també en forma de monòleg i amb un defecte de la parla. En aquest cas, quan acaben en poden llegir un fragment (o tot el text) als companys.

Quan ja han fet aquesta activitat els parlo de Rodoreda i del context històric. Aquí hi ha un documental del qual podeu seleccionar fragments per acabar d’arrodonir el tema: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-meu-avi/merce-rodoreda/video/172199/. Abans de 4t d’ESO encara no solen conèixer l’escriptora, de manera que convé aprofitar-ho. Aquí hi trobareu més materials: https://lletra.uoc.edu/ca/multimedia/merce-rodoreda-multi audiovisuals.

És una activitat molt senzilla i fàcil de preparar. A més, solen estar més acostumats a les novel·les que als contes per a adults, de manera que també es pot parlar del gènere. Quan jo vaig treballar el tema hi vam dedicar només una classe, tant a primer com a tercer, de manera que hi ha poc temps per al documental. Si es té en compte aquesta activitat a l’hora de fer la programació a l’inici del curs, pot ser una bona excusa per introduir temes que s’han de tractar, tant de llengua com de literatura, i hi podeu dedicar més temps.

Bon Sant Jordi!

P.S. Ja podeu subscriure-us al blog per rebre les entrades noves del blog directament al correu electrònic que hi indiqueu: 

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *