Les pereres fan la flor blanca, de Gerbrand Bakker: un diari de lectura

 

Fitxa de lectura:

Títol de l’obra: Les pereres fan la flor blanca

Autor: Gerbrand Bakker

Editorial: Raig Verd

Any: 2015 (3a ed. 2017)

Extensió: 158 p.

Traducció: Maria Rossich

Llengua original: neerlandès

Enllaç a la sinopsi de l’editorial.

 

Tal com s’indica al final de l’obra, s’aconsella als joves neerlandesos que llegeixin aquesta novel·la. Es tracta d’una obra encara més breu que la de Tina Vallès, en la qual la naturalesa també hi té un paper simbòlic i, tot i que s’hi alternen diverses veus narratives (entre les quals la d’un gos), hi predomina la veu dels germans bessons del protagonista, en Gerson, que arran d’un accident de cotxe es queda cec als tretze anys. La prosa té una gran bellesa formal. La recomanaria per a segon cicle d’ESO, segurament per a 4t. Certament, hauré de fer un pensament i buscar lectures més optimistes per a la joventut.

Considero que l’extensió de la novel·la permet que els alumnes de tercer i quart d’ESO en facin un diari de lectura. Es tracta que comprin una llibreta i que la decorin per fer-ne el diari de lectura. Cada X capítols, que escriguin/dibuixin/facin un collage/hi enganxin retalls de diari, una fulla, un gràfic, etc. a partir d’alguna de les idees que els han vingut al cap amb la lectura. Jo els demanava que, encara que els agradés molt dibuixar, de cada dues entrades de diari, una havia de ser un escrit (còmic, poema, prosa, teatre, poesia visual). Va molt bé tenir-ne un model i posar-los exemples. A cada entrada, havien d’escriure la data en què feien l’escrit i els capítols als quals corresponia. De tant en tant, jo recollia les llibretes per corregir-ne les faltes i fer-los observacions. Tenien temps a classe per treballar-hi o avançar en la lectura, però se solien emportar-se deures a casa. El ritme de lectura el marcava jo, de manera que tots havien d’haver arribat al mateix capítol el divendres següent. Això feia que pogués proposar lectura en veu alta, debatre sobre la progressió de la novel·la o sobre qualsevol aspecte que en volgués destacar sense trepitjar la lectura de ningú.

El concepte de diari de lectura els costa una mica perquè estan acostumats a rebre pautes molt clares, de manera que el pas a la creativitat el veuen com un salt al buit, però precisament em va donar resultats extraordinaris amb alumnes amb Asperger (amb una novel·la exclusivament juvenil). Per tant, és una bona idea començar fixant terminis (per ex., la setmana que ve heu de lliurar com a mínim un escrit sobre un dels temes que apareguin als primers dos capítols de l’obra) i proposant temes concrets (imagineu-vos com seria tenir un germà bessó. Si el teniu, descriviu les activitats que feu/la relació que teniu. Fareu un bon repàs del subjuntiu i del condicional en català. O bé: descriviu una situació des del punt de vista d’una mascota en un llenguatge similar al de Daan).

És molt important que entenguin que a tot s’hi val, però que no busqueu resums dels capítols del llibre ni tampoc que facin tots els escrits de cop.

Temes que es poden proposar (tot i que recomanaria moderar les propostes i deixar que tinguin idees pròpies. Aquesta idea pot ser la de reserva, si no s’inspiren, però no poden usar el comodí cada setmana). A continuació, en trobaràs exemples per als primers capítols. Adapta’ls segons el grup: capítol “Negre”: escriu o inventa’t les instruccions d’un joc al qual jugaves quan eres menut, amb fotografies o un dibuix; com seria si tinguessis un germà bessó; capítol “Viatges”: escriu una postal a un familiar que estigui lluny; fes la crònica d’un viatge o una excursió que hagis fet amb la família; descriu les vacances ideals; fes un itinerari de viatge breu com si fossis una agència (descripció de les activitats del dia, mapa i fotografies); capítol “Desenganxar”: parla d’una persona amb la qual tens una connexió especial, escriu un diàleg amb aquesta persona, busca notícies protagonitzades per bessons; capítol “Dormir i menjar”: debat oral: com reacciones en una situació difícil; visualització d’un fragment de la sèrie Polseres vermelles, han d’escriure en parelles o de forma individual el guió d’una escena ambientada en un hospital i protagonitzada per adolescents, escriu un monòleg telefònic, debat sobre la societat i les persones amb discapacitats físiques i psíquiques, anàlisi del disseny de l’institut/la biblioteca del barri perquè no suposi un repte accedir-hi amb cadira de rodes o llegir-ne llibres una persona cega, treballem els eufemismes; capítol “Petons”: el meu primer petó, narra un somni en primera persona com si no en poguessis sortir; “Llepades”: explica una situació en la qual hagis demanat perdó (o t’agradaria fer-ho) i com t’has sentit, escriu una cançó a partir d’una frase que no et puguis treure del cap, enganxa una imatge relacionada amb aquest capítol, narra una història que hagi passat al teu germà o millor amic com si fossis tu,…

Per acabar, em voldria fer ressò d’aquest cicle de debat del CCCB: “Som adults? Converses per pensar l’educació” que  comença demà.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *