La memòria de l’arbre de Tina Vallès a secundària (1a part)

Fitxa de lectura:

Títol de l’obra: La memòria de l’arbre

Autor: Tina Vallès

Editorial: Llibres Anagrama

Any: 2017

Extensió: 218 p.

Llengua original: català

Enllaç a la sinopsi de l’editorial.

 

Tot i que no tenia intenció de recuperar cap lectura anterior, he volgut començar aquest periple amb la novel·la La memòria de l’arbre, de Tina Vallès, perquè va ser la que vaig proposar per a la segona sessió del club de lectura de l’Institut Can Jofresa de Terrassa el curs passat. Per tant, moltes de les activitats que us explicaré les vam fer a l’aula i estan pensades per a diferents nivells d’ESO. El club de lectura que organitza el centre s’adreça tant a pares com a alumnes des de primer d’ESO fins a Batxillerat i també a exalumnes, de manera que havia de ser una lectura adequada per a totes les edats. En el nostre cas, vam comptar amb la presència de l’autora el dia de la sessió del club.

El fet que l’obra sigui narrada per un infant i dividida en escrits breus, d’un o dos fulls, en facilita la lectura i la fan molt adequada perquè se’n llegeixin fragments en veu alta. A més, atès que no és una novel·la pensada expressament per a joves, fa que es trobin, per primera vegada, amb recursos com salts enrere en el temps (flashbacks) en lloc d’un relat lineal, fet que va desconcertar fins i tot els meus alumnes de tercer d’ESO, més avesats a obres amb una narració lineal, però amb referents més clars a les pel·lícules i les sèries televisives. Val a dir que aquest comentari va ser l’excusa perfecta per tractar aspectes narratius de l’obra. També vull advertir que, en el moment en què vam llegir la novel·la (al maig) acabàvem de fer moltes activitats de Sant Jordi en les quals vam fonamentar l’escriptura en diversos tallers, de manera que en aquest cas hi trobareu poques redaccions a les propostes d’activitats.

Activitat 1: entrevista als avis.

El llibre explora la relació entre un net i el seu avi, en un moment en què la primera generació es trasllada a casa dels pares del protagonista. L’activitat proposada es pot dur a terme a diferents cursos, des de primer fins a tercer i quart d’ESO, amb canvis pel que fa al grau de dificultat i al focus d’interès.

Després d’haver treballat l’entrevista a classe (a qualsevol assignatura de llengua), als alumnes de primer cicle d’ESO els vaig demanar que fessin una entrevista (5-10 minuts) als avis i, en cas que no poguessin, que preguntessin als pares sobre la història dels avis. El tipus de preguntes estaven enfocades a conèixer la història familiar: on havien viscut, com s’havien conegut, què feien el dia que ells van néixer… Els alumnes de tercer d’ESO també els van entrevistar, però en aquest cas l’èmfasi era en els esdeveniments històrics que havien viscut els avis (la diversitat d’origen de l’aula va enriquir el tema; a més a més, ens va permetre parlar de microhistòria i de la història local: una riuada, per exemple). Havien de buscar informació sobre els fets que els havien explicat i exposar-los a classe. En aquest cas, si no podien entrevistar els avis, podien fer el treball en parelles i anar a una residència de la tercera edat (no va ser fàcil) o entrevistar persones grans al carrer. Després vam projectar els vídeos a classe i vam anar completant la informació històrica que tenien. Vaig tenir-ho en compte com a pràctica d’expressió oral i vaig fer un muntatge final amb fragments dels vídeos per ensenyar-los a Tina Vallès el dia del club de lectura.

Atès que aleshores impartia una assignatura de Comunicació audiovisual a quart d’ESO, a ells els vaig demanar que, en grups de cinc persones, preparessin un petit documental de deu minuts sobre temes relacionats amb la vellesa, cada grup un (anàlisi de la piràmide de població, serveis de necessitats bàsiques i d’oci adreçats a la gent gran, el paper de la tercera edat en un context de crisi, polítiques municipals per als ancians, visions de la societat: joves vs. avis, convivència Programa Conviure…). Hi vam treballar durant un mes i mig, van fer treball de camp, vam analitzar un documental com a exemple, van aprendre a fer una escaleta, a preparar les preguntes, a editar i a subtitular els vídeos, triar la música, vam parlar de drets d’autor i de llicències CC; el procés va ser molt guiat (sobretot pel que fa a la reflexions sobre les implicacions socials i a les eines que necessitaven).

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *